La diputada autonòmica d’Esquerra Unida i Compromís, Marina Albiol, s’ha referit aquest matí a les declaracions com imputades de l’ex directora general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat del govern d’Aznar, Dolores Flores, i de l’exdirectora general de qualitat ambiental de la Conselleria de Medi Ambient, Pilar Mañez, afirmant que amb cada declaració d’imputats en aquest cas, Carlos Fabra es veu més acorralat per la justícia, i és més insostenible la seua impunitat.
         Segons Albiol, és clau la declaració de Flores, on reconeix que el seu departament va emetre un informe pel qual es va autoritzar comercialitzar a Naranjax productes fitosanitaris  fins aleshores prohibits, i com molts càrrecs del PP es van interessar de manera insistent en els tràmits pendents relacions amb els negocis de Vilar i la dona de Carlos Fabra, i com aquest va mediar per obtindre un tracte privilegiat de l’administració.
         Per a la diputada d’esquerres, queden els dubtes raonable de si el ministeri va autoritzar la comercialització d’aquests productes en base a estudis tècnics i controls rigorosos de qualitat, que realment donaven per aptes els fitosanitaris, o simplement per la pressió del PP en dur endavant productes que fins aleshores no podien comercialitzar-se per la seua perillositat “ cal aclarir ara, en base al que ha dit Flores, si el Ministeri va actuar des de la responsabilitat, o baix la pressió de l’entorn de Fabra, i tot i això, ha quedat clar amb les paraules de l’exdirectora general, com Fabra emprava en seu càrrec, i als demés càrrecs públics del seu entorn, per intermediar en negocis propis, delictes que a hora d’ara formen part de les imputacions”.
         Igualment, segons Albiol, les declaracions de l’exdirectora general de qualitat ambiental de la Conselleria, Pilar Máñez, tornen a demostrar com Fabra havia estat emprant el seu càrrec per intermediar en els negocis del seu antic soci “ cada nova declaració d’imputats, demostren com Carlos Fabra ha estat emprant de manera irregular el seu càrrec, fet que quasi ningú ja sospitava, i el més clamorós és vore com tot un seguit de càrrecs públics, col·locat la majoria d’ells digitalment pel propi Fabra, han dedicat part del seu temps igualment a actuar com a intermediaris entre l’administració i els negocis privats de Carlos Fabra, lloc en el qual estarien personatges com ara els Costa, els quals, per tant, no mereixen cap tipus de confiança per part de la població, després d’haver-se mostrat al servei d’uns interessos tant qüestionables com aquests.