Castelló, a 20 de febrer de 2008
Esquerra Unida planteja una reforma constitucional
per democratitzar les institucions de l’Estat
La candidata de la coalició
Esquerra Unida i Republicana al Congrés del Diputats per Castelló,
Concha Amorós, destaca la importància de reformar com
a mínim la llei electoral per garantir el principi d’igualtat
Concha Amorós recorda que el programa electoral de IU defensa
“un procés de reforma constitucional que plantege el
reconeixement de nous drets, una reforma de les institucions, inclòs
el cap de l’Estat, garanties constitucionals per als principals
drets socials, reforma de la llei electoral, incorporació de
la urgència mediambiental i reforma del Senat en un sentit
federal”.
De totes aquestes mesures, Amorós destaca la reforma del sistema
electoral, encaminada a garantir la proporcionalitat en el repartiment
d’escons per fer complir el principi democràtic de “una
persona, un vot, que actualment es vulnera per l’aplicació
d’una llei preconstitucional feta a la mida dels dos partits
majoritaris”. Si no hi haguera possibilitats de reformar la
Constitució, pel bloqueig del PP, IU proposa una sèrie
de modificacions legals de manera que es millore la ratio població-diputats;
si fóra possible aconseguir la majoria suficient per abordar
la reforma constitucional, IU planteja convertir la comunitat autònoma
en la circumscripció electoral, en lloc de la província.
“Això respondria a l’articulació de l’Estat,
que nosaltres volem federal, i garantiria que la representació
electoral al País Valencià fóra més plural
i ajustada a les preferències electorals de la ciutadania”,
afirma Amorós.
Però Esquerra Unida no vol limitar la democratització
al Parlament, sinó que també reclama un referèndum
popular sobre la forma d’Estat, monarquia o república,
“en el qual és obvi que nosaltres defensaríem
l’alternativa republicana, com l’única vertaderament
democràtica”, explica la candidata al Congrés
per Castelló.
Així mateix, la proposta de reforma constitucional de IU inclou
“la recuperació del principi de la Constitució
de la II República, pel qual es renunciava a la guerra com
instrument de la política exterior de l’Estat”,
i en conseqüència, “l’eixida d’Espanya
de les aliances militars com l’OTAN i l’aposta decidida
per una política de pau i de mediació en els conflictes”,
explica Concha Amorós.
